Pàgines

diumenge, 24 de març del 2019

L'obra de Josep M. Nuet Martí en el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (2)


Continuant amb l'exposició de les obres artístiques de santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, avui portem en aquest blog el sagrari.

El sagrari del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina.
Cal fer notar que el pedrís sobre el qual hi ha el test és un
antic paviment romà d'opus signinum de gran qualitat.
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

El sagrari 
és de forma rectangular, amb una porta quadrada en el centre. És de línies minimalistes i està construït amb uns materials senzills (pi de Flandes amb detalls d'eben), amb uns medallons de similor esmaltats al foc.
La part interior està folrada de planxa de coure amb un clavetejat de llautó que formen uns dibuixos molt senzills i amb la data 26-3-1970, a la porta, que és la data de la inauguració.
Està posat sobre dos caps de biga de fusta clavats a la paret.

Vista frontal del sagrari del santuari de
Santa Eulàlia de Vilapicina [Arxiu: Família Nuet-Badia]

Vista frontal del sagrari del santuari de
Santa Eulàlia de Vilapicina, amb la porta oberta,
i la data de la inauguració.
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

El sagrari va ser posat al final de la restauració de l'espai que abans estava tapiat i que va permetre descobrir els arcs i el paviment romà.
Aquest espai és molt interessant des del punt de vista històric i arqueològic. Segons l'enginyer i arqueòleg Magí Travesset (1999), el que coneixem actualment com a capella del Santíssim, és la capçalera de la capella pre-romànica primitiva construïda sobre elements romans, molt probablement sobre la vil·la Picina.


Bibliografia
Carta arqueològica de Barcelona, 2019. Ajuntament de Barcelona. 
[Disponible en: http://cartaarqueologica.bcn.cat/2957]
Travesset, Magí, 1999. Antecedents en l'estudi de les restes arquitectòniques de l'antiga església de santa Eulàlia de Vilapicina, Finestrelles, 10: 9-25. Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona.