Pàgines

dissabte, 8 de febrer de 2020

Una obra de Josep M. Nuet Martí a Sant Pere de Vallmanya



Gràcies a la gentilesa del P. Xavier Poch, monjo de Montserrat, superior del santuari del Miracle i rector de Sant Pere de Vallmanya, podem oferir un reportatge d'aquesta obra primerenca de Josep M. Nuet Martí en l'església de Sant Pere de Vallmanya (el Solsonès).
Antigament era l'església del castell i sempre ha estat el temple parroquial. El lloc de Vallmanya era esmentat el segle X i pertanyia als dominis del comtat de Berga.


Sant Pere de Vallmanya [Foto: Josep Nuet Badia]

L'església de Sant Pere és de grans proporcions, amb una sola nau i capelles laterals. La porta té una decoració senzilla amb un frontó triangular que descansa sobre uns pilars coronats per capitells jònics.



Porta de Sant Pere de Vallmanya [Foto: Josep Nuet Badia]

Té un campanar de planta quadrada, al mur de ponent, construït el segle XVIII, sobre una torre medieval, probablement la torre del castell de Vallmanya.

La torre del campanar de Sant Pere de Vallmanya
[Foto: Josep Nuet Badia]

La decoració mural de Josep M. Nuet Martí consta de diferents plafons amb escenes vinculades a les imatges que hi ha a les fornícules del presbiteri: Sant Pere, el titular de l'església, Sant Agustí i Sant Vicenç.


Vista general del presbiteri de Sant Pere de Vallmanya
[Foto: Josep Nuet Badia]


Sant Pere amb dues escenes de la seva vida:
les negacions i el reconeixement de Jesús
com a Messíes 
[Foto: Josep Nuet Badia]


El frontis amb la Sagrada Família,
com a protectora de l'Església
[Foto: Josep Nuet Badia]
 

La representació del Pare i de l'Esperit Sant,
envoltada per quatre caparrons d'àngels,
a la volta del presbiteri [Foto: Josep Nuet Badia]


Fornícula amb Sant Agustí a la paret lateral esquerra
del presbiteri, amb el sant jove rebent la llum divina de
la conversió i Mònica, la seva mare, pregant per ell
[Foto: Josep Nuet Badia]


Fornícula de Sant Vicenç a la paret lateral dreta
del presbiteri, amb el sant veient obert el cel mentre sofreix
el martiri de la lapidació
 [Foto: Josep Nuet Badia]

Aquesta obra de Josep M. Nuet Martí va ser feta l'any 1945, quan mossèn Joan Mosella era rector. Durant aquests anys posteriors a la Guerra Civil es començà a reconstruir les esglésies devastades per la revolució de 1936.
Sembla que es tracta de pintures a l'oli sobre tela prèviament fixada a la paret. Es conserven en molt bon estat. 
Fa pocs anys que l'església ha estat restaurada i pintada interiorment, de manera que fa goig de veure-la.

dissabte, 12 d’octubre de 2019

Una obra de Josep M. Nuet Martí a la vall de Núria


Avui presentem una obra de Josep M. Nuet Martí que esta situada en un indret molt concorregut de la vall de Núria
Es tracta de l'actual creu d'en Riba, situada en un collet a tocar del cim del Roc de l'Estany, que tanca el pla de Núria pel sud. 
És una creu, tal com es veu a la fotografia, senzilla però amb una ornamentació i un rosetó amb l'anagrama de Maria.

L'actual creu d'en Riba obra de Josep M. Nuet Martí
[Foto: © Arxiu Nuet Badia]

Aquest és un punt obligat de pas dels que recorren el camí de les gorges de Núria cap a Queralbs o els que van a la collada de Fontalba.
La creu la varen encarregar i sufragar el Amics de Núria.



La creu d'en Riba amb una excursionista que recorre
el camí de les gorges de Núria
[Foto: © Arxiu Nuet Badia]

Va ser inaugurada l'any 1998 i es manté en perfectes condicions només mantenint-la pintada.
Es feta de ferro forjat pel ferrer Marià Liarte de Sarrià, que treballava m
olt bé. La construcció esta feta amb un fonament fondo, perquè el glaç no l'aixequi, i la columna de pedra té per ànima un carril del cremallera. La creu està connectada amb el carril, de manera que si caigués un llamp el carril faria de parallamps.
L'aspecte de la creu és d'esveltesa i les dimensions van ser estudiades sobre el terreny, simulant amb capses de cartró la columna de pedra, per veure visualment els volums en aquell paisatge tan gran i obert.
Aquesta creu substitueix l'autèntica creu d'en Riba que es trobava en el fons de la vall, prop de l'actual resclosa. La construcció del cremallera va alterar el camí antic i es va construir el camí que s'enfila al costat del Roc de l'Estany.

dissabte, 11 de maig de 2019

L'obra de Josep M. Nuet Martí en el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (i 4)


Per finalitzar l'exposició de les obres artístiques de santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, avui portem en aquest blog dos mobles de fusta dissenyats per l'artista i amb unes lletres tallades per ell.
Per una banda hi ha l'altar, que és una taula de fusta de pi de línies senzilles però de disseny i aspecte sòlid. Sobre la taula hi ha encaixada l'ara i unes lletres que fan referència al santuari.


L'altar del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina
[Foto: Família Nuet-Badia]

També va dissenyar la caixa per recollir les almoines, també de línies molt senzilles amb la creu de Santa Eulàlia en la part inferior, que fa de reforç a les potes que la sostenen.


La caixa de les almoines del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina[Foto: Família Nuet-Badia]

Totes aquestes obres es poden veure en el santuari com a mínim els diumenges. Hi ha la celebració de l'Eucaristia cada diumenge a les 10.30 h. També hi ha altres celebracions i actes, com concerts, etc.

diumenge, 31 de març de 2019

L'obra de Josep M. Nuet Martí en el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (3)


Continuant amb l'exposició de les obres artístiques de santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, avui portem en aquest blog un relleu en fusta i la restauració d'una imatge antiga de Santa Eulàlia.

Relleu en fusta de
Sant Martí de Porres
[Arxiu: Família Nuet Badia]

El relleu de Sant Martí de Porres,  està tallat en fusta tropical i té un acabat molt lleuger a base de vernís incolor. Actualment està situat en una fornícula al fons de l'església.

Imatge de Santa Eulàlia que hi havia en
el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

L'artista també va restaurar la imatge de santa Eulàlia, d'un autor desconegut, tallada en fusta enguixada i policromada. La restauració consistí en fer una mà, la palma, la creu i la corona, que s'havien trencar o estaven deteriorades. També va refer els daurats i la policromia de la imatge.
Aquesta imatge recorda una mica una altra de l'argenter Joan Perutxena (segle XVII) que n'elaborà una d'argent que es troba a la catedral de Barcelona.

diumenge, 24 de març de 2019

L'obra de Josep M. Nuet Martí en el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (2)


Continuant amb l'exposició de les obres artístiques de santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, avui portem en aquest blog el sagrari.

El sagrari del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina.
Cal fer notar que el pedrís sobre el qual hi ha el test és un
antic paviment romà d'opus signinum de gran qualitat.
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

El sagrari 
és de forma rectangular, amb una porta quadrada en el centre. És de línies minimalistes i està construït amb uns materials senzills (pi de Flandes amb detalls d'eben), amb uns medallons de similor esmaltats al foc.
La part interior està folrada de planxa de coure amb un clavetejat de llautó que formen uns dibuixos molt senzills i amb la data 26-3-1970, a la porta, que és la data de la inauguració.
Està posat sobre dos caps de biga de fusta clavats a la paret.

Vista frontal del sagrari del santuari de
Santa Eulàlia de Vilapicina [Arxiu: Família Nuet-Badia]

Vista frontal del sagrari del santuari de
Santa Eulàlia de Vilapicina, amb la porta oberta,
i la data de la inauguració.
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

El sagrari va ser posat al final de la restauració de l'espai que abans estava tapiat i que va permetre descobrir els arcs i el paviment romà.
Aquest espai és molt interessant des del punt de vista històric i arqueològic. Segons l'enginyer i arqueòleg Magí Travesset (1999), el que coneixem actualment com a capella del Santíssim, és la capçalera de la capella pre-romànica primitiva construïda sobre elements romans, molt probablement sobre la vil·la Picina.


Bibliografia
Carta arqueològica de Barcelona, 2019. Ajuntament de Barcelona. 
[Disponible en: http://cartaarqueologica.bcn.cat/2957]
Travesset, Magí, 1999. Antecedents en l'estudi de les restes arquitectòniques de l'antiga església de santa Eulàlia de Vilapicina, Finestrelles, 10: 9-25. Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona.

dissabte, 9 de febrer de 2019

L'obra de Josep M. Nuet Martí en el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (1)


Enguany fa cinquanta anys de la reobertura del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina. Aquesta capella, que està situada al peu d'un antic camí romà, havia estat la parròquia d'aquella rodalia fins a finals del segle XIX, quan era una zona rural. 
A causa de l'amistat de Josep M. Nuet Martí amb els responsables de la capella, va participar activament en el procés de restauració que es va fer a poc a poc i amb uns recursos molt limitats. Aquest procés de restauració va permetre descobrir un fragment de paviment romà al peu d'on hi ha el sagrari actualment.


El retaule del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina [Arxiu: Família Nuet-Badia]

El retaule que va dissenyar i pintar de forma gratuïta, i en la construcció del qual intervingué el fuster Lluís Bernadí, té forma de creu, amb la representació de la Trinitat a la part superior —una característica de la majoria de pintures religioses de Josep M. Nuet Martí— flanquejada per dos àngels músics, que toquen una flauta travessera i un violí.


La figura de Jesucrist ressuscitat
 [Arxiu: Família Nuet-Badia]

A la meitat baixa del retaule hi ha la Sagrada Família (Maria, Jesús i Josep), una trinitat terrenal com acostumava a dir i que era el símbol de la comunitat. Al costat de la Sagrada Família, hi figuren santa Clara i santa Eulàlia, que són les patrones de l'Associació Grup Claraeulàlies, que tenen cura del santuari i a la qual va fer donació del retaule.


La predel·la de la Sagrada Família [Arxiu: Família Nuet-Badia]

La predel·la de Santa Clara
[Arxiu: Família Nuet-Badia]

La predel·la de Santa Eulàlia
 [Arxiu: Família Nuet-Badia]

dimecres, 30 de gener de 2019

Qui era Josep M. Nuet Martí (1914-1998)


Josep M. Nuet Martí, va ser un artista polifacètic que va viure durant el segle XX, a Barcelona.
Era polifacètic perquè era pintor, sobretot paisatgista. Però al llarg de la seva vida va fer escultures —en fusta i en pedra—, esgrafiats, esmalts, obra gràfica (dibuixos, exlibris, il·lustracions de llibres, xilografies), aquarel·les, pintures al fresc, va dissenyar vitralls i un llarg etcètera.
En podeu llegir una biografia abreujada en la pestanya que teniu més amunt que diu biografia.
També el seu fill, Josep Nuet Badia, ha escrit una biografia seva amb una abundant il·lustració que permet fer-se càrrec de la seva obra, realment extensa. Teniu una reproducció de la coberta a la dreta del blog i si la cliqueu podeu adquirir-ne un exemplar.

Amb la seva esposa M. Mercè Badia, a la casa Hurtado de Pedralbes,
envoltat de les seves obres [Arxiu: Família Nuet-Badia].

Per altra banda era un artista conegut, tot i que havia defugit sempre els cenacles tancats.
Parlen d'ell algunes obres de referència, entre les quals:

Bernardino de Pantorba. Los paisajistas catalanes. Compañia Bibliográfica Española, S. A. Madrid, 1975.

Josep Francesc Ràfols Fontanals. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña. Editorial Millà. Barcelona, 1953.

dimecres, 23 de gener de 2019

Signatura de la donació d'obres de Josep M. Nuet Martí a la Fundació Catalunya-Amèrica - Sant Jeroni de la Murtra


Avui s'ha signat el document de donació d'un conjunt extens d'obres de Josep M. Nuet Martí, que formarà el Llegat Josep M. Nuet Martí 1914-1998.
Han signat el document els donants, Eulàlia i Josep Nuet Badia, fills de l'artista, i Mn. Jaume Aymar Ragolta, en qualitat de president de la Fundació Catalunya-Amèrica - Sant Jeroni de la Murtra.

Autoretrat (1942), pintura a l'oli sobre tela
 [Foto: © Fundació Catalunya-Amèrica - Sant Jeroni de la Murtra]

També inaugurem aquest blog destinat —a més de donar notícies sobre el Llegat Josep M. Nuet Martí— a divulgar l'obra d'aquest artista polifacètic.